dimarts, 24 de febrer del 2015

BLOC A CONTROL 2a Av. HMD 2014-15 (selecció de preguntes)

PREGUNTES PER AL BLOC A DEL CONTROL D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA: Classicisme, preromanticisme, Romanticisme, post Romanticisme i Nacionalisme.

(D'entres aquesta selecció de 20 preguntes, n'hi ha 10 que formen part de l'examen d'Història de la Música i de la Dansa de la 2a Avaluació del Curs 2014-2015)

1.     Fins a quin moment la cultura i l’art estan sota el domini de l’aristocràcia?
a.     Fins a finals del segle XVIII.
b.     Fins a començaments del segle XVII.
c.     Fins a finals del segle XVII.
d.     Fins a la segona meitat del segle XVIII.
2.     En quin moment de la història predomina l’estètica del Neoclassicisme?
a.     Segona meitat del segle XVIII i principis del XIX.
b.     Durant el segle XVIII.
c.     Finals del segle XVII i principis del segle XVIII.
d.     Al llarg del segle XIX.
3.     En el Classicisme la forma Sonata és el resultat de l’evolució d’una forma del Barroc que és:
a.     El Quartet.
b.     La Suite.
c.     El Concert.
d.     La Simfonia.
4.     Què és el classicisme?
a.     És el terme per denominar els períodes que imiten, de manera més o menys lliure, els models de l’antiguitat clàssica.
b.     És el moviment d’avantguarda més important del període d’entreguerres, i possiblement el més influent de tots ells.
c.     És un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional.
d.     Designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers graus i maneres per la seva oposició a la modernitat.
5.     Quins tractats va publicar Carlo Blasis?
a.     Traité élémentaire i Théorique et pratique de la danse.
b.     El Codi élémentaire, Traité Terpsícore i Théorique et pratique de la danse.
c.     El Codi de Terpsícore, Traité élémentaire i Théorique et pratique de la danse.
d.     El Codi de Terpsícore, Traité élémentaire i Pratique de la danse.
6.     Quin compositor és considerat el pont entre el Classicisme i el Romanticisme?
a.     Ludwig van Beethoven.
b.     Wofgang Amadeus Mozart.
c.     Johann Sebastian Bach.
d.     Igor Stravinsky.
7.     El territori on es genera, principalment, el conegut com a preromanticisme és:
a.     França.
b.     Espanya.
c.     Anglaterra.
d.     Alemanya.
8.     El període preromàntic se situa entre els anys:
a.     1750 i 1830.
b.     1775 i 1830.
c.     1975 i 1830.
d.     1975 i 1835.
9.     Quin gènere reneix dins el Teatre Musical Espanyol?
a.     L’òpera.
b.     Els musicals.
c.     La Sarsuela.
d.     Els poemes simfònics.
10.  Què és el poema simfònic?
a.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que es desenvolupa sense paraules.
b.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que defineix algun tema o alguna idea partint d’un element literari.
c.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que desenvolupa sense paraules i sense forma definida algun tema o idea partint d’un element literari.
d.     Una obra en un sol moviment en la qual es desenvolupa sense paraules i sense forma definida algun tema o idea partint d’un element literari.
11.  La trilogia de Piotr Ilitx Txaikovski està formada per les obres:
a.     El trencanous, El Llac dels Cignes i Le Diable Boiteux.
b.     El Llac dels Cignes, El trencanous i La Bella Dorment.
c.     La Fille du Pharaoon, Giselle i La Silphyde.
d.     La Bella Filla de Gant, Il Corsario i Giselle.
12.  Amb quina representació s’inicia la història del ballet?
a.     Robert le Diable.
b.     Coppelia.
c.     El naixement de la primavera.
d.     El llac dels cignes.
13.  En quin instrument va destacar Frederic François Chopin?
a.     El violí.
b.     El contrabaix.
c.     El clavicèmbal.
d.     El piano.
14.  El lied romàntic és:
a.     És una forma que resulta de l’evolució de l’antiga Suite; es considera el seu creador Carl Philipp Emmanuel Bach.
b.     Una obra en un sol moviment, de forma lliure, per a orquestra, que es desenvolupa sense paraules i sense forma definida.
c.     És una cançó per a veu solista amb acompanyament, generalment de piano, íntim, senzill i refinat.
d.     El centre vital de l’òpera, l’ària.
15.  Il Barbiere di Siviglia és una òpera de:
a.     Ludwig van Bethoven.
b.     Giacomo Puccini.
c.     Gioachino Rossini.
d.     Johann Sebastian Bach.
16.  En el període romàntic els mitjans preferits de difusió musical són:
a.     El piano, l’orquestra, l’òpera i el lied.
b.     El piano, la coral, l’orquestra i el violí.
c.     L’orquestra, el piano, el lied i el violí.
d.     El lied, la coral, el piano i l’orquestra.
17.  En les arts en general a partir del 1870 quines dues noves tendències es manifesten?
a.     La francesa amb la Nacionalista i l’Impressionisme.
b.     La Nacionalista i la francesa amb l’Impressionisme.
c.     La Nacionalista amb l’Impressionisme i la francesa.
d.     L’Impressionisme la francesa amb la Nacionalista.
18.  El fet i l’any en què es data el naixement de l’Impressionisme és:
a.     El 1882 amb l’anada de Debussy de França a Roma.
b.     El 1885 amb el retorn de Debussy d’Alemanya a França.
c.     El 1882 amb el retorn de Debussy de Roma a França.
d.     El 1885 amb el retorn de Debussy de Roma a França.
19.  El precursor de la dansa moderna va ser:
a.     Claude Debussy.
b.     François Delsarte.
c.     Loie Fuller.
d.     Serguei Diaghilev.
20.  A Rússia hi ha un grup de compositors conegut com El grup dels cinc que el constitueixen:
a.     Mili Balákirev, César Cuí, Ivan Grozny, Andréi Tarkovski, Vasili Marguélov.
b.     Mili Balákirev, Hector Berlioz, Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Piotr Tchaikovski.
c.     Mili Balákirev, César Cuí, Modest Músorgski, Nikolái Rimski-Kórsakov y Aleksandr Borodín.

d.     Sergei Rachmanninov, César Cuí, Alexander Scriabin, Nikolái Rimski-Kórsakov y Aleksandr Borodín.


diumenge, 25 de gener del 2015

PERSONES BALLARINES

PERSONES BALLARINES

Cercant la visibilitat i la no discriminació per la professió exercida


QUADRE PER AL RECULL DE DADES: 

PERSONES BALLARINES TRIADES PER A LA RECERCA


Ballarines i ballarins
Dates biogràfiques
Notes caracteritzadores
Estil conreat per la persona ballarina
Motivació per triar-la
Aportacions artístiques a la societat
Alvin Ailey





Tight Eyez





George Balanchine





Li Cunxin





Marta Graham





Edgardo Hartley





Serge Lifar





Marius Petipa






Lectura analítica de les dades recollides.
El treball d’investigació de persones ballarines ens permet constatar.......



DONES BALLARINES I HOMES BALLARINS.





Aquest treball d'investigació de la història de la Música i la Dansa que es proposa és una reivindicació a la igualtat de les persones i, per tant, posar a la llum de qui cursa aquesta història, les permanents invisibles en la història de les nostres societats, fins i tot en l'actualitat: les dones, i també la discriminació que alguns homes han patit pel fet de dedicar-se a la professió de ballarins.



Ballarines i ballarins, elles discriminades per la seva condició de dones, tot i que la societat ha acceptat que aquesta professió sigui una funció que els pertocava; ells discriminats per exercir una professió assignada, socialment, a les dones, en la nostres societats occidentals.

Les dones no van ser considerades com a membres amb dret a vot, en les nostres societats fins a les primeries dels segle XX, però, tot i no ser tingudes en compte, han estat i són protagonistes de la història; de vegades, canviant el seu nom femení per un masculí per poder fer la seva aportació ideològica, cultural, política, social a les persones dels seus temps.



Els ballarins, sempre amb una etiqueta de dona, pel fet de saber fer i fer una professió, que en la distribució de papers socials, ha marcat impremta en l’imaginari col·lectiu com a exercici de les dones.




Les dones ballarines i els homes ballarins no han tingut lloc al llarg de la història de la cultura occidental en totes les èpoques.





La recerca acadèmica



Una recerca acadèmica està abocada a una anàlisi de les dades trobades. Per poder extreure aquestes dades, s’ha seguit un procés amb els següents passos:

  1. Trieu d’una persona ballarina per part de cada persona investigadora.
  2. Una recerca bibliogràfica, discogràfica, videogràfica, recerca en internet de dades per caracteritzar la dona triada.
  3. Una síntesi de les dades.
  4. Una formulació escrita d’aquesta síntesi caracteritzadora de cada persona ballarina.
  5. Presentació amb suport de les TIC (Tecnologies de la Investigació i de la Comunicació).
  6. Debat obert, a partir de les caracteritzacions presentades.
  7. Reflexió i anàlisi de les dades que han estat cercades i facilitades en les presentacions.

GUIA PER A L’EXPOSICIÓ
(es posa entre parèntesi un temps aproximat per cenyir-se a la temporalització programada)

  • 1) Presentació del grup de treball i motivació que ha dut a triar la persona ballarina en concret. (1’)
  • 2) Explicació (amb suport av) de la biografia i dels trets importants de la vida de la persona triada en relació amb el món de la música i la dansa: concerts, representacions, enregistraments, reculls de premsa, presència en els media (TV, cinema...). (6’)
  • 3) Valoració objectiva (a partir de les dades recollides) del ballarí o de la ballarina triada. (2’)
  • 4) Valoració personal. (1’).
  • 5) Torn obert de preguntes (4’).

NOTES:

  • a) Totes les persones que integren el grup han de parlar, sigui en l’av, o en l’exposició a classe.
  • b) un document av no pot ser una pissarra en format digital plena de lletres. Cal cercar el llenguatge av. Per tant en cada pla o en cada diapositiva una sola idea (frase) a ser possible il·lustrada amb imatges.
  • c) El guió (el redactat) que es presenta en l’av ha de ser molt sintètic. Això vol dir que del treball escrit realitzat s’ha de fer un resum i del resum, encara, extreure les idees principals per fer el muntatge av.
  • d) El muntatge av ha de ser atractiu a les persones espectadores: frases intel·ligibles, imatges atractives (una foto que està distorsionada no és atractiva, cal cercar la màxima qualitat en les imatges triades).
  • e) El muntatge s’ha de poder seguir. No es poden posar escrits que tenen una seqüència temporal de projecció que impedeix la seva lectura.
  • f) Per tal de poder realitzar les presentacions – exposicions en les dates assenyades, caldrà lliurar tot el material que cal projectar, si més no, un dia abans de l’exposició i fer-ne un assaig per veure que tot funciona.
  • g) Els canvis de ponents s’ha de fer de manera àgil. La classe és de 60’ però, es disposa d’un temps real de 50’ on s’han d’encabir 2 o 3 presentacions (depenent del material av que s’hi a porti i de les preguntes que plantegin companys i companyes).

ORDRE DE LA PRESENTACIÓ

 

 

  1. Alvin Ailey
  2. Tight Eyez
  3. George Balanchine
  4. Li Cunxin
  5. Marta Graham
  6. Edgardo Hartley
  7. Serge Lifar
  8. Marius Petipa