HTA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA 2014

PERSONES BALLARINES

Cercant la visibilitat i la no discriminació per la professió exercida

QUADRE PER AL RECULL DE DADES:

PERSONES BALLARINES TRIADES PER A LA RECERCA

Ballarines i ballarins	Dates biogràfiques	Notes caracteritzadores	Estil conreat per la persona ballarina	Motivació per triar-la	Aportacions artístiques a la societat
Alvin Ailey
Tight Eyez
George Balanchine
Li Cunxin
Marta Graham
Edgardo Hartley
Serge Lifar
Marius Petipa

Lectura analítica de les dades recollides.

El treball d’investigació de persones ballarines ens permet constatar.......

DONES BALLARINES I HOMES BALLARINS.

Aquest treball d'investigació de la història de la Música i la Dansa que es proposa és una reivindicació a la igualtat de les persones i, per tant, posar a la llum de qui cursa aquesta història, les permanents invisibles en la història de les nostres societats, fins i tot en l'actualitat: les dones, i també la discriminació que alguns homes han patit pel fet de dedicar-se a la professió de ballarins.

Ballarines i ballarins, elles discriminades per la seva condició de dones, tot i que la societat ha acceptat que aquesta professió sigui una funció que els pertocava; ells discriminats per exercir una professió assignada, socialment, a les dones, en la nostres societats occidentals.

Les dones no van ser considerades com a membres amb dret a vot, en les nostres societats fins a les primeries dels segle XX, però, tot i no ser tingudes en compte, han estat i són protagonistes de la història; de vegades, canviant el seu nom femení per un masculí per poder fer la seva aportació ideològica, cultural, política, social a les persones dels seus temps.

Els ballarins, sempre amb una etiqueta de dona, pel fet de saber fer i fer una professió, que en la distribució de papers socials, ha marcat impremta en l’imaginari col·lectiu com a exercici de les dones.

Les dones ballarines i els homes ballarins no han tingut lloc al llarg de la història de la cultura occidental en totes les èpoques.

La recerca acadèmica

Una recerca acadèmica està abocada a una anàlisi de les dades trobades. Per poder extreure aquestes dades, s’ha seguit un procés amb els següents passos:

Trieu d’una persona ballarina per part de cada persona investigadora.
Una recerca bibliogràfica, discogràfica, videogràfica, recerca en internet de dades per caracteritzar la dona triada.
Una síntesi de les dades.
Una formulació escrita d’aquesta síntesi caracteritzadora de cada persona ballarina.
Presentació amb suport de les TIC (Tecnologies de la Investigació i de la Comunicació).
Debat obert, a partir de les caracteritzacions presentades.
Reflexió i anàlisi de les dades que han estat cercades i facilitades en les presentacions.

GUIA PER A L’EXPOSICIÓ

(es posa entre parèntesi un temps aproximat per cenyir-se a la temporalització programada)

1) Presentació del grup de treball i motivació que ha dut a triar la persona ballarina en concret. (1’)
2) Explicació (amb suport av) de la biografia i dels trets importants de la vida de la persona triada en relació amb el món de la música i la dansa: concerts, representacions, enregistraments, reculls de premsa, presència en els media (TV, cinema...). (6’)
3) Valoració objectiva (a partir de les dades recollides) del ballarí o de la ballarina triada. (2’)
4) Valoració personal. (1’).
5) Torn obert de preguntes (4’).

NOTES:

a) Totes les persones que integren el grup han de parlar, sigui en l’av, o en l’exposició a classe.
b) un document av no pot ser una pissarra en format digital plena de lletres. Cal cercar el llenguatge av. Per tant en cada pla o en cada diapositiva una sola idea (frase) a ser possible il·lustrada amb imatges.
c) El guió (el redactat) que es presenta en l’av ha de ser molt sintètic. Això vol dir que del treball escrit realitzat s’ha de fer un resum i del resum, encara, extreure les idees principals per fer el muntatge av.
d) El muntatge av ha de ser atractiu a les persones espectadores: frases intel·ligibles, imatges atractives (una foto que està distorsionada no és atractiva, cal cercar la màxima qualitat en les imatges triades).
e) El muntatge s’ha de poder seguir. No es poden posar escrits que tenen una seqüència temporal de projecció que impedeix la seva lectura.
f) Per tal de poder realitzar les presentacions – exposicions en les dates assenyades, caldrà lliurar tot el material que cal projectar, si més no, un dia abans de l’exposició i fer-ne un assaig per veure que tot funciona.
g) Els canvis de ponents s’ha de fer de manera àgil. La classe és de 60’ però, es disposa d’un temps real de 50’ on s’han d’encabir 2 o 3 presentacions (depenent del material av que s’hi a porti i de les preguntes que plantegin companys i companyes).