PREGUNTES BLOC "A" 1a Avaluació HMD

SELECCIÓ DE POSSIBLES REGUNTES PER AL BLOC “A” DEL CONTROL D’HISTÒRIA DE LA MÚSICA I DE LA DANSA DE LA 1a AVALUACIÓ DEL CURS 2014-2015

1.     Les arts dinàmiques són aquelles que…

a.     Que ocupen un lloc i un espai determinats, és a dir, que no varien: la pintura, la poesia, l’escultura.

b.     Només existeixen quan transcorren en el temps, com per exemple el cinema, la poesia, l’arquitectura.

c.     Només existeixen quan transcorren en el temps, com ara la poesia, la dansa, el cinema.

d.     Que ocupen un lloc i un espai determinats, però poden variar: la pintura, la poesia, l’escultura.

2.     La música es un llenguatge universal perquè…

a.     S’ensenya des de petit.

b.     No necessita traduccions per ser entès.

c.     Es va decidir en una junta entre les persones més importants del món.

d.     Hi ha música des de l’antiguitat.

3.     La primera pel·lícula sonora va ser:

a.     El gabinet del Dr. Caligari.

b.     Kissing Cup’s Race.

c.     Oliver Twist.

d.     El cantor de jazz.

4.     La característica principal del cinema musical és que

a.     Recull cançons, ballets, ritmes tendres i trepidants, històries d’amor, etc.

b.     Quasi sempre apareixen cançons i danses de pobles.

c.     Recull només històries d’amor.

d.     Sempre té un final feliç.

5.     La dansa a l’Antiga Grècia….

a.     No va tenir gran importància ni reconeixement en aquest període de la història.

b.     La figura de déu a l’Antiga Grècia era denominada amb la paraula xaman.

c.     La dansa per diversió, procedent de la cultura popular, no s’havia desenvolupat encara.

d.     S’utilitzava com a ritual, acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i al diví.

6.     Respecte a la música en la prehistòria, els estudis realitzats porten a afirmar que …

a.     La música en la prehistòria tenia només funcions màgiques, rituals o socials.

b.     Va ser la veu humana la primera a produir música.

c.     Van ser els instruments musicals els primers a produir música.

d.     No es pot corroborar científicament cap de les hipòtesis plantejades sobre la música en la prehistòria.

7.     La Missa té tres tipus de cants:

a.     El cant de l'ordinari, el Responsorium i el Kyrie.


b.     Els tons comuns, els cants del propi i el Gloria sanctus.


c.     L’Agnus Dei, el Credo i el Paternoster.

d.     Els tons comuns, els cants del propi i els cants de l'ordinari

8.     Els modes gregorians són:

a.     Re (protus), Mi (tritus), Fa (deuteros), Sol (tetrardus).

b.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (protus), Sol (tetrardus).

c.     Re (protus), Mi (deuteros), Fa (tritus), Sol (tetrardus).

d.     Re (deuteros), Mi (tritus), Fa (tetradus), Sol (protus).

9.     Els estils de les melodies gregorianes són:

a.     Pneumàtic, harmònic, melòdic i polifònic.

b.     Sil·làbic, oràtic, polifònic i melòdic.

c.     Sil·làbic, psalmòdic, pneumàtic i melismàtic.

d.     Melismàtic, psalmòdic, oràtic i harmònic.

10.  El Cant gregorià rep aquest nom perquè...

a.     Els seus orígens són en la antiga Grècia, a la regió gregòria.

b.     És un cant cristià recopilat per el papa Gregori I (el Gran).

c.     Van posar el nom per fer referencia a la mitologia grega i romana.

d.     Va abolir el domini de la llengua Llatina.

11.  En el segle XV hi havia uns passos de dansa anomenats fonamentals, dels quals nou es denominaven naturals i tres accidentals. Els passos naturals eren: el pas simple, ____, la repetició, el continent o posició noble, la reverència, __, la mitja volta, __ i el moviment.

a.     El pas doble, pirouette i sauté.

b.     El pas compost, la volta sencera i el gir.

c.     El pas doble, el gir i el salt.

d.     El trenat, el pas corregut i canvi de peu.

12.  Els goliards eren…

a.     Músics sense estudis que es dedicaven a tocar a les catedrals, ermites i monestirs de camins de pelegrinatge perquè els pelegrins els donessin una almoina.

b.     Els hereus de les famílies de classe baixa de l’Edat Mitjana obligats a formar una família el més aviat possible per, entre tots, ajudar a portar diners a casa per menjar a partir del treball en conreus.

c.     Escultures de pedra ornades pels monjos durant l’Edat Mitjana que simbolitzaven la figura de Jesucrist Ressuscitat. En cada monestir n’hi havia una situada al centre del claustre.

d.     Clergues de l’Edat Mitjana que abandonaven la vida religiosa. Recitaven i cantaven cançons en llatí i en llengua vulgar molt variades (del més pur refinament a la poesia més grollera, com els Carmina Burana).

13.  Cap al final de l’Edat Mitjana hi havia tres tipus d’espectacle amb dansa:

a.     Les moixigangues, les mascarades i els interludis.

b.     Les sardanes, les moixigangues i els passos naturals.

c.     Els passos naturals, els passos accidentals i els interludis.

d.     Les mascarades, els passos accidentals i les moixigangues.

14.  Els joglars...

a.     Componien cançons perquè els trobadors les interpretessin.

b.     Eren personatges d’una classe molt alta.

c.     Eren alhora actors i músics.

d.     Eren nobles que treballaven a la cort del rei.

15.  Al segle.... apareix l'Organum que consisteix en....

a.     XV / cantar una melodia gregoriana a tres veus paral·leles a distància d’una tercera.


b.     IX / un voluntarisme filosòfic.

c.     IX / cantar una melodia gregoriana a dues veus paral·leles a distància de quarta o de quinta.

d.     XIV / tocar un orgue amb les mans i amb els peus alhora.

16.  El Llibre Vermell de Montserrat:

a.     És un llibre de color vermell del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels monjos.

b.     És un manuscrit, conservat al Monestir de Montjuïc del segle IV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.

c.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica els cants i les danses dels pelegrins.

d.     És un manuscrit del segle XIV que recull i explica només els cants dels monjos. Avui dia no es conserva partitura.

17.  Quin pot considerar-se el centre musical del Renaixement?

a.     EL Renaixement s’origina a França, concretament a la capital, Paris.

b.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Florència.

c.     El Renaixement s’origina a Itàlia, concretament a la ciutat de Venècia.

d.     El Renaixement s’origina al segle XV a Espanya, concretament a Madrid.

18.  A l’origen del ballet es va crear:

a.     El ballet clàssic.

b.     El ballet dramàtic.

c.     El ballet comique.

d.     El ballet misteriós.

19.  A la meitat del segle XV el panorama musical es pot dividir en dues grans escoles:

a.     L’escola Franco–Flamenca, que es caracteritza per la seriositat i per ser catedralícia, és a dir, una escola on es conrea la música profana.

b.     L’escola de Borgonya, que desapareixerà amb la mort d’Ockeghem donant pas així a l’escola Franco–Flamenca.

c.     L’escola de Borgonya, on sorgeix un estil refinat i galant, quan desaparegui donarà lloc a l’escola Franco–Flamenca.

d.     L’escola Franco–Flamenca es caracteritza per la música a 4 veus, tot i que se n’han trobat fins a 46 veus (com els motets de Ockeghem, per exemple).

20.  Els cançoners conservats que recullen l’obra musical del Renaixement són:

a.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.

b.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Medinaceli.

c.     Cancionero de Palacio, Cancionero de Upsala i Cancionero de Ceballos.

d.     Cancionero de Upsala, Cancionero de Medinaceli i Cancionero de Ceballos.

21.  La sarsuela es perd:

a.     A la primera meitat del segle XVIII.

b.     A la segona meitat del segle XVIII.

c.     A principis del segle XIV.

d.     A finals del segle XIV.

22.  Què és el baix continu?

a.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més greu.

b.     Una successió de notes que no arriba a tenir la categoria d’una melodia estructurada que fa l’instrument més agut.

c.     És el conjunt de notes que dóna una sensació de tensió.

d.     És el conjunt de sons que fan que l’instrument soni més agut.

23.  Dues característiques pròpies del Barroc són:

a.     L’aparició del baix continu i l’ús de les notes d’ornament.

b.     L’aparició de la polifonia i l’ús de les notes d’ornament.

c.     La regularitat en el ritme i les dissonàncies com a notes de pas.

d.     L’aparició de l’òpera i de la polifonia.

24.  El Ballet Eqüestre és

a.     Un ballet que es realitzat amb aigua.

b.     La primera forma de dansa.

c.     Un ballet anomenat així pel nom del seu ballarí principal.

d.     Una mescla entre equitació i esgrima.

25.  Johann Sebastian Bach era un gran compositor de/d’........., instrument central per a ell.

a.     Clavicèmbal.

b.     Piano forte.

c.     Piano.

d.     Orgue.

26.  L’art barroc es defineix per ser:

a.     Senzill i auster.

b.     Recarregat i extravagant amb moltes ornamentacions.

c.     Ridícul i estrany.

d.     Simètric, continuant l’estètica Renaixentista.

27.  El nom del considerat el primer escrit d’un ballet és ____ i té una durada de ___

a.     Le Ballet de la Reine / 2h.

b.     Le Danse de la Reine / 3h i 30min.

c.     Le Ballet Comique de la Reina / 10h.

d.     Le Ballet de la Reine Constance / 10h.

EDAT MITJANA i CONTROL 1a AVALUACIÓ

TASQUES A REALITZAR EN CLOURE EL 1r TRIMESTRE D'HMD

Treballs pendents abans del 21 de novembre de 2014:

Edat Mitjana: 

1) Cercar i actualitzar la vida d'un trobador o una trobairitz i presentar-la en llenguatge actual i per a un públic jove que pugui entendre com vivien aquests artistes medievals.

Un possibilitat com a exemple d'actualització es troba als apunts de l'EM del web d'HMD que està extret al  blog d'HMD.

2) Dos documents "joies" medievals: el Cant de la Sibil·la i el Llibre Vermell de Montserrat.

a) Què és el cant de la Sibil·la? Per què és important aquest cant medieval en els nostres dies, en el segle XXI?

b) Què el el Llibre Vermell de Montserrat? Per què és considerat una joia documental aquest llibre?

Renaixement. 

3) Presentació del músic anglès Thomas Tallis.

Presenteu els tres treballs en un sol document amb una portada i un índex per als 3. Grups màxim de 5 persones. 

Data de lliurament: 20.11.2014 a les 23:55 hores.

Preguntes per al control de la 1a Av d'HMD

2 preguntes de cadascun dels dossier que s'indiquen amb 4 respostes (una que sigui la correcta i 3 que no ho són o no ho són tant). Evitar en les respostes "cap de les anteriors és correcta".

- El llenguatge musical (1 dossier - 2 preguntes amb 4 respostes).

- Música, dansa i cinema (1 dossier - 2 preguntes amb 4 respostes).

- Prehistòria i Edat Antiga (1 dossier - 2 preguntes amb 4 respostes).

- Edat Mitjana (3 dossiers - 6 preguntes amb 4 respostes per a cada pregunta).

- Renaixement (1 dossier - 2 preguntes amb 4 respostes).

Total 7 temes - 14 preguntes - 96 respostes.

AIMERIC DE PEGUILHAN - TROBADOR MEDIEVAL

UN TROBADOR ENAMORAT. Aimeric de Peguilhan[1]

Sóc el trobador Aimeric de Peguilhan i em presento amb gosadia davant aquest noble auditori, perquè de fet ja no sóc trobador, sinó que he passat al servei del trobador Guillem de Berguedà, de tots els oients conegut, que ha volgut acollir-me en aquest moment de desventura i m’ha posat al seu servei com a joglar. Però com és costum entre els joglars explicar la vida dels autors de les cançons que ells canten, jo us explicaré la meva vida i la il·lustraré amb exemples ben eloqüents per a les vostres oïdes. 

Estigueu atents perquè una història com aquesta no la podreu presenciar cada dia.                          

(Es canta una cançó).

La meva vida és trista fins que recuperi la il·lusió. Sóc de Tolosa, fill d’un burgès mercader i entre mercaderies transcorria la meva existència fins que em vaig enamorar bojament d’una dama veïna meva. Havia après cançons i sirventès, però els cantava molt malament fins que va aparèixer en la meva vida la meva dama estimada, ella em feu aprendre de cantar com els autèntics aucells. Com fan els enamorats i poetes vaig dedicar moltes bones cançons a aquesta dama, i aquesta fou la meva dissort perquè el seu marit que era molt gelós i home d’honor em va retre en dol, i a espasa vam lluitar. I jo empès per l’amor de la dona que estimo el vaig ferir en la sua testa. Ací comença la meva desventura. Em feren fugir de Tolosa desterrat.

(Auca de les bondats de la dama)

Com que sé que Catalunya és terra acollidora ací estic. Abans de presentar-me davant d’aquest noble auditori, i com que no tenia mitjà per viure perquè les mercaderies que em donaven manteniment van restar a Tolosa, em vaig adreçar al Trobador Guillem de Berguedà que em va acollir, i em va exalçar, a mi i al meu trobar, en la primera cançó que va fer. Em féu joglar seu i em donà el seu palafrè (ja sabeu que tots els servents tenim un cavall noble de sella que no és per a la batalla, sinó per portar-nos d’un castell a un altre, d’aldea en aldea trobant).

Guillem de Berguedà em donà també els vestits que porto i em presentà al rei Alfons de Castella, qui em va cobrir d’arnès (aquestes que veieu) i en honor. I penso anar per moltes comarques durant molt de temps, i quan sigui vell i vegi pròxima la mort aniré a Lombardia a dormir-me en pau. He visitat convents, he après cançons (moltes amoroses), i les he cantades, com tots els trobadors o joglars -perdoneu- a Migdia de la Gàl·lia, a l’estimada Catalunya i a Itàlia. També he compost i he aprés sirventès cantant la moral que cal viure entre els homes del nostre temps, i també presentant polèmiques que hi ha actualment i he difós idees religioses i polítiques i literàries amb aquests sirventès que he compost jo o altres companys en el bon trobar meus.Us en donaré un exemple perquè veieu què vull dir.                  

(Cantar un sirventès)

Però no us puc amagar un gran enginy meu que vull compartir amb vosaltres i amb el qual m’heu d’ajudar. Us ho explico tot seguit. M’ha arribat la notícia que el marit de la dama que estimo es va guarir i va anar a Santiago, i ara vull la vostra ajuda per a tornar a Tolosa a veure aquesta dama. Li ho he explicat al rei i ell m’ha dit que sí, però necessito el vostre ajut per fer-me passar per malalt i poder entrar a Tolosa i cridar la meva estimada perquè em reconegui i besar-la i restar amb ella uns dies abans de continuar el meu camí de trobador.

---

[1] Aimeric de Peghilan va viure aproximadament entre 1195 i 1230. Va néixer a Tolosa i segons les explicacions en prosa que d’ell feien els joglars (les raons) va morir a Lombardia. Serví els senyor de Tolosa i de Foix, i Pere I de Catalunya–Aragó. Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyor d’Este i de Malaspina. La seva producció està adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes. Hom en conserva unes quaranta cançons, i, entre d’altres, partiments -un d’ells amb Guillem de Berguedà-, planys i sirventès. Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar. Extret del llibre: Martin de Riquer. Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII.

COMENTARI TEXT EDAT ANTIGA_PLATÓ

PAUTES PER FER UN COMENTARI DE TEXT

Al web de la matèria HMD hi ha un document que explica els passos a seguir per realitzar els comentaris de text.
En aquest espai apliquem les pautes a un text concret proposat en l'examen de la 2a Av d'Història de la Música i de la Dansa de l'Institut XXV Olimpíada.

TEXT de l'EDAT ANTIGA. 
(es proposa un text de Plató, de la República, que fa referència a l'ús de la música i els instruments). 

"- I, ara, només ens resta el que fa al caràcter dels cants i de les melodies.
- És evident.
- Segurament tothom pot adornar-se del que cal dir sobre aquestes coses, per concordar amb les pautes ja mencionades.
Glaucó va riure:
- Pel que fa a mi, Sòcrates -va dir-, tinc por de quedar exclòs d'aquests «tots», ja que de moment no m'és possible albirar què és el que hem de dir: no obstant, alguna cosa sospito.
- En tot cas, t'ha de ser possible parlar d'un punt primer: la melodia està composta per tres elements, a saber, text, harmonia i ritme.
- Això sí.
- Pel que fa al text en sí mateix, no és diferent del text que no sigui cantat, per la necessitat d'ajustar-se a les pautes i modalitats que hem enunicat anteriorment. 

- Certament.
- I en el referent a l'harmonia i al ritme, han d'adequar-se al text.
- Això és clar.
- Ara bé, hem dit que en els textos no permetríem queixes ni laments.
- Així és.
- I quines són les harmonies gemegaires? Digues-m'ho, ja que ets músic.
- La lídia mixta, la lídia tensa i d'altres semblants.
- Aleshores, aquestes s'han de suprimir; no són útils, en efecte, ni tan sols per a dones que es facin creditores al respecte; i menys encara per a la resta.
- D'acord.
- Però també l'embriaguesa, la mol·lície i la peresa són totalment inapropiades per als guardians.
- Com negar-ho?

- Algunes harmonies jònies i lídies són considerades relaxants.
- I podria usar-les davant homes que van a la guerra?
- De cap de les maneres; i em temo que no et quedin ja més que la dòria i la frígia.
- D'harmonies jo no en sé res; però deixem una amb la qual es pugui imitar adequadament els tons i les modulacions de la veu d'un home valent que, participant d'un succés bèl·líc o d'un acte qualsevol de violència, no té fortuna, sigui perquè pateix ferides o cau mort o experimenti alguna classe de desgràcia; però que, en qualsevol d'aquests casos, afronti l'infortuni de manera ferma i valenta. També pensa en una altra harmonia amb la qual es pugui imitar qui, per mitjà d'una acció pacífica i no violenta sinó atenta de la voluntat de l'altre, l'intenta persuadir i li suplica: amb una plegària a un déu, amb un ensenyament o una exhortació a un home; o a l'inrevés, que se sotmet per si mateix a l'intent d'un altre de suplicar-lo, ensenyar-lo i persuadir-lo, sense comportar-se amb supèrbia fins a haver obtingut el que desitjava, sinó que en tots aquests casos actua amb moderació i mesura, i se satisfà amb els resultats. Les harmonies que has de deixar-nos, doncs, són les que millor imitaran les veus dels desafortunats i dels afortunats, dels moderats i dels valents. 
- Doncs les que demanes que ens quedin no són unes altres que les que acabo de dir.
- En aquest cas no ens caldrà, per a les nostres cançons i melodies, comptar amb moltes cordes ni abastar totes les harmonies.
- Crec que no.
- No haurem d'alimentar, per consegüent, artificis de triangles, pèctids i de tots aquells instruments que tenen moltes cordes i abasten moltes harmonies.
- No ens caldrà, en efecte.
- I admetràs en el nostre Estat els flautistes i els fabricants de flautes? No és potser la flauta l'instrument que té més sons, i no són potser imitacions de la flauta els instruments mateixos que permeten totes les harmonies?
- Evidentment.
- Així, doncs, et queden com a útils en la ciutat, la lira i la cítara; i per als pastors, en el camp, la siringa."

Traducció al català de la versió de Plató. República. Madrid: Ed. Planeta de Agostini. 1995. Pàg 121-124. (Rep. III 398c-399d).

Preguntes a partir del text:

1. Títol al text (diferent del que pugui presentar el text proposat)
2. Introducció: situar el text (contextualització).
3. Síntesi argumental i estructura del text.
4. Dades que aporta en relació amb la música i la dansa en el seu temps.
5. Conclusions que es poden extreure de la lectura (argumentant cadascuna de les conclusions).

VISITA A MONTSERRAT 21_10_2014

LA MÚSICA EN LA VIDA MONÀSTICA DE MONTSERRAT

El 21 d'octubre de 2014 l'alumnat de les matèries Anàlisi Musical II i Història de la Música i de la Dansa per tal de complementar exepiencialment les formes musicals Missa i Ofici de pregària fan una visita a Montserrat per participar de la Missa i descobrir la forma musical Missa.

La visita a Montserrat té un programa que consisteix a: 

- assistir a la Missa conventual del monestir i descobrir-hi en viu què és una Missa des del punt de vista de forma musical i, 

- mantenir una reunió en sessió doble amb un monjo del monestir de Montserrat per analitzar la música escoltada (cantada) a la Missa i la  la relació d'aquest monestir amb la Música. 

- La relació del monestir amb la música és antiga i compta amb una joia documental El llibre vermell de Montserrat.

La sessió té unintermedi per assistir a l'audició de la Salve, cantada per l'Escolania de Montserrat.

I clou la visita amb la reepresa de la xerrada-col·loqui amb el monjo de Montserrat que és músic organista de la comunitat monàstica.

LA VISITA DE 21 D'OCTUBRE DE 2014 - REPORTATGE FOTOGRÀFIC

    

   

 

 

             

TREBALLS HMD DE SETEMBRE

TREBALLS D'HMD DE PRINCIPI DE CURS

1. La preavaluació per saber on estem pel que fa a la història de la música i de la dansa es va concretar en omplir (sense fer consultes) el quadre de la HMD.

2. Són lectures imprescindibles els apunts publicats al web sobre:
- El Llenguatge musical.


- El so musical. Els dossiers que hi tant en l'apartat de so musical com en les subpàgines: Orquestra simfònica i els sons combinats (estils).



3. Una petita investigació a la recerca del primer text sobre l'amor prohibit que va donar lloc a Romeo i Julieta i a Maria i Tony (en West side story).

4. Lectura del capítol de l'Amor prohibit. Romeo i Julieta del llibre La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema és imprescindible per a la realització d'anàlisi de la pel·lícula West side story des d'aquest argument universal.

5. La música i la dansa a la prehistòria i a l'Edat Antiga. La lectura dels apunts al web i d'altres fonts donarà les pautes per a l'elaboració d'un treball de presentació, a un públic que es definirà, de la prehistòria utilitzant les eines de què disposem.






5. L'Edat Antiga serà abordada amb la visualització d'alguna pel·lícula sobre l'Edat Antiga i la reflexió i anàlisi que es reflectirà en un treball en grup.