UN TROBADOR ENAMORAT. Aimeric
de Peguilhan[1]
Sóc el
trobador Aimeric de Peguilhan i em presento amb gosadia davant aquest noble
auditori, perquè de fet ja no sóc trobador, sinó que he passat al servei del
trobador Guillem de Berguedà, de tots els oients conegut, que ha volgut
acollir-me en aquest moment de desventura i m’ha posat al seu servei com a
joglar. Però com és costum entre els joglars explicar la vida dels autors de
les cançons que ells canten, jo us explicaré la meva vida i la il·lustraré amb
exemples ben eloqüents per a les vostres oïdes.
Estigueu atents perquè una història com aquesta no la podreu presenciar cada dia.
Estigueu atents perquè una història com aquesta no la podreu presenciar cada dia.
(Es
canta una cançó).
La meva
vida és trista fins que recuperi la il·lusió. Sóc de Tolosa, fill d’un burgès
mercader i entre mercaderies transcorria la meva existència fins que em vaig
enamorar bojament d’una dama veïna meva. Havia après cançons i sirventès, però
els cantava molt malament fins que va aparèixer en la meva vida la meva dama
estimada, ella em feu aprendre de cantar com els autèntics aucells. Com fan els
enamorats i poetes vaig dedicar moltes bones cançons a aquesta dama, i aquesta
fou la meva dissort perquè el seu marit que era molt gelós i home d’honor em va
retre en dol, i a espasa vam lluitar. I jo empès per l’amor de la dona que
estimo el vaig ferir en la sua testa. Ací comença la meva desventura. Em feren
fugir de Tolosa desterrat.
(Auca de les bondats
de la dama)
Com que
sé que Catalunya és terra acollidora ací estic. Abans de presentar-me davant
d’aquest noble auditori, i com que no tenia mitjà per viure perquè les
mercaderies que em donaven manteniment van restar a Tolosa, em vaig adreçar al
Trobador Guillem de Berguedà que em va acollir, i em va exalçar, a mi i al meu
trobar, en la primera cançó que va fer. Em féu joglar seu i em donà el seu
palafrè (ja sabeu que tots els servents tenim un cavall noble de sella que no
és per a la batalla, sinó per portar-nos d’un castell a un altre, d’aldea en
aldea trobant).
.jpeg)
Guillem de Berguedà em donà també els vestits que porto i em presentà al rei Alfons de Castella, qui em va cobrir d’arnès (aquestes que veieu) i en honor. I penso anar per moltes comarques durant molt de temps, i quan sigui vell i vegi pròxima la mort aniré a Lombardia a dormir-me en pau. He visitat convents, he après cançons (moltes amoroses), i les he cantades, com tots els trobadors o joglars -perdoneu- a Migdia de la Gàl·lia, a l’estimada Catalunya i a Itàlia. També he compost i he aprés sirventès cantant la moral que cal viure entre els homes del nostre temps, i també presentant polèmiques que hi ha actualment i he difós idees religioses i polítiques i literàries amb aquests sirventès que he compost jo o altres companys en el bon trobar meus.Us en donaré un exemple perquè veieu què vull dir.
(Cantar un sirventès)
Però no
us puc amagar un gran enginy meu que vull compartir amb vosaltres i amb el qual
m’heu d’ajudar. Us ho explico tot seguit. M’ha arribat la notícia que el
marit de la dama que estimo es va guarir i va anar a Santiago, i ara vull la
vostra ajuda per a tornar a Tolosa a veure aquesta dama. Li ho he explicat al
rei i ell m’ha dit que sí, però necessito el vostre ajut per fer-me passar per
malalt i poder entrar a Tolosa i cridar la meva estimada perquè em reconegui i
besar-la i restar amb ella uns dies abans de continuar el meu camí de trobador.
[1]
Aimeric de Peghilan va viure aproximadament entre 1195 i 1230. Va néixer a
Tolosa i segons les explicacions en prosa que d’ell feien els joglars (les
raons) va morir a Lombardia. Serví els senyor de Tolosa i de Foix, i Pere I de
Catalunya–Aragó. Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyor d’Este i
de Malaspina. La seva producció està adscrita al trobar ric, destaca més per la
perfecció formal que no per l’originalitat dels temes. Hom en conserva unes
quaranta cançons, i, entre d’altres, partiments -un d’ells amb Guillem de
Berguedà-, planys i sirventès. Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar. Extret del llibre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada